UN CONTE

Per acabar aquest any estrany i difícil, un dibuixet amable.

BON 2009 PER A TOTHOM!!!!

PALAFOLLS

Que corri la veu!

COLORS

CALLDETENES

UNA PARTICIPACIO

Des de Romania em va arribar aquest diploma com agraïment per la col·laboració

MI CARRO .......

Ja se que fa temps que no he posat res, son coses que passen, torno a mostrar-vos algunes de les coses que vaig fer que estic fent i les que faré vindran mes tard…

II ENCUENTRO INTERNACIONAL DE HUMOR GRAFICO DE GRANANDA

Granada no deixeu de visitarla

COM PASSA DE APRESSA EL TEMPS!!!

Fa tan sols uns dies que vaig celebrar el estar un any en aquesta blog i gairebé en passa un altra….

Be espero se mes formal i anar posant mes cosetes de les que vaig fent i que em be molt de gust que les pugueu veure.

TEMPS ERA TEMPS

Ja ha passat un any i jo sense adonar-me, aquesta pagina blog fa un any que funciona, volia fer un post recordant com va sorgir fer una blog, però ja ho veieu, s’ha passat la data.

Tan si val

A vegades les millors celebracions son les que es fan prenent un tallat en qualsevol moment i en qualsevol lloc, això si, sempre ben acompanyat.

A VOLAAAAAAAAAAR!

Si algú segueix aquesta blog, veurà que no tinc un estil definit, que faig de tot, en millors o pitjors resultats.

Ja m’agradaria tenir un estil mes definit, però sabeu que?

Que ja m’està be, al cap i a la fi m’he he adonat que estic fent el que em ve d’agust.

Així doncs os deixo amb aquests avions fets fa deu anys…no els avions, sinó el dibuix.

EL GALLINERO DE LA HISTORIA

Publicado en EL PAPUS...antes de cerrar

BLANES

A Blanes fan una festa disfressats de romans, i fins i tot l’alcalde es vesteix apropiadament per la festa.
Que corri LA VEU, la revista del alt Maresme va publicar aquest dibuix.

EL JUDO A PALAFOLLS

Acudit fet per la revista Que corri LA VEU.

A Palafolls ja fa temps que tenen problemes amb el judo, perquè encara que es fan moltes coses per sortir als diaris…les coses mes indispensables, a vegades s’obliden.

CIVISME

A la nostra ciutat presumim de moltes coses que fan i ens sentim orgullosos, però a vegades, darrerament mes sovint, hi ha coses que fa que sentim vergonya de les actuacions del municipi.

Si hi han espais per la carrega i descarrega reservats per que els camions, camionetes i cotxes de repartiment tinguin un lloc on poder fer la seva feina, per que els camions que serveixen a grans supermercats no tenen en conte aquestes zones i s’aturen davant obstruint un carril de circulació?

Per que hi ha dispensa a segons quins cotxes a que aparquin damunt la vorera, de la seva botiga, o els deixin en doble fila m’entres fan la seva feina a la oficina?

Ens recomanen que agafem el transport públic…i jo em pregunto quin? Perquè els autobusos van com volen, això si, et pots informa a través dels panells que generalment no funcionen, o enviant un missatge perquè et responguin quan arribarà el teu bus….JA! JA! JA!

Si voleu comprovar la regularitat del bus, veniu a buscar la línea nº 75…va a la zona universitària, quan va, perquè hi ha dies que es salten un horari, o venen amb mes de trenta minuts de retard….

I ja per acabar voldria parlar de la neteja, som uns marrans, en general si la ciutat esta bruta ens hauríem de sentir culpables tots una mica…

PERÒ, QUI NETEJA?

De tant en tant passen recollint brossa, i si hi ha deixalles de gran volum, qui ha de informar que hi son? Qui ha de venir a buscar-les?

Fins que no fem un esforç perquè això rutlli, no anirem be.

TONI ROCA

Un dibuixet fer per un gran dibuixant, que va decidir deixar de dibuixar per dedicar-se al mon televisiu.

Una llàstima Toni!!

UNA DE MONSTRES

No tots els monstres son iguals, hi ha que fins i tot es fan simpàtics, però també hi ha de molt dolents, de sàdics, dels que fan fàstic etc.

Encara que per a mi els pitjors, son aquests que passen com a personals normals i son tot això i mes.

SENSE PARAULES

VIGILEU LA PLUJA...

PRUDENCI BERTRANA

Quan els cines començaven a tenir veu, no hi havia televisió, ni molt menys ordinadors, la radio era la veu i la imatge les revistes, els linotipistes s’encarregaven del text, que es combinaven amb fotografies.

En aquell temps hi havien moltes revistes, que eren el mitja d’informació visual.

I es clar, les critiques també arribaven a través del paper imprès.

UNA EMPRESA MES!!!

www.quecorrilaveu.net


Una empresa mes que fa fallida, desprès de tants anys…

Si, tots els beneficis, que ens deien havien aconseguit les empreses, quan els temps eren millors, ara han desaparegut.

No he entès mai, que quan una empresa que fa una previsió de beneficis per a final d’any, si no arriba a aquestes previsions, tingui perdudes…

Jo pensava que tenir perdudes era no arribar a final de mes.

Què passa amb els beneficis recaptats durant els bons temps?

Per que no es guarden per quan les vendes no van tan be?

Que desapareixen?

SORPRESES

A través d’uns dibuixos publicats en una pagina web de Romania, uns afeccionats al mon del dibuix s’han dirigit per que els hi envies un dibuix d’un porc, la Ulrich es afeccionada a col·leccionar porcs i en Hans es un entusiasta del mon del còmic.

Aquest es l’original que els he enviat.

El curiós d’aquesta historia es que L’Ulrich i el Hans no tan sols m’han enviat una carta molt amable sinó que a mes han enviat un sobre escrita la adreça on s’ha d’enviar, perquè pugui enviar el meu dibuix en el full de paper que també adjunten, i a mes envien UN DÓLAR per el segell.

Gracies Ulrich i Hans

PERPLEXITAT

No deixeu de passar a fer una ullada per aquesta pagina
http://www.elwebnegre.com
Segur que us ho passareu be!!!!

JOAN MANEL SERRAT

Aquesta vinyeta esta extreta de la historia de la Radio feta per la cadena SER l’any 1989

PASSATEMPS

En aquesta professió, com en moltes altres, s’ha de fer de tot, una revista de passatemps eròtics es un exemple, ja fa un temps que es va editar en un especial de la revista EL CUERVO, però si os ve de gust, podeu passar una estoneta entretinguts.

MUSEU NACIONAL DA IMPRENSA

Aquesta es la il·lustració que vaig enviar al concurs de còmic organitzat pel MUSEU NACIONAL DA IMPRENSA, ubicat a Porto (Portugal)

LES VACANCES D’ESTIU

A l’estiu, a part de calor. Hi ha moltes coses mes.

L’activitat quotidiana disminueix, fins hi tot hi ha llocs que s’atura del tot.

La gent es desplaça a diferents poblacions per passar aquest període, apareixen visitants d’altres països, els vespres es visiten mes les terrasses….

…tot esperant que arribi de nou una temporada mes de treball, però això es una altra cosa.

LA CRISI

Estem en crisi, ara ja ho diu fins i tot el Zapatero…i que?

En que canvia la situació personal del que acaben d’acomiadar de la feina perquè han disminuït els beneficis, o l’home o dona que a prop dels 60 li ha tocat la regulació de treball i esta clar, li han concedit dos anys d’atur i una jubilació anticipada, o la de treballadors de petites empreses que depenen de les grans i s’han vist (en el millor dels casos) amb una rebaixa de la feina, el que representa menys ingressos.

I de retruc, tots aquests afectats, que son els que compren als supermercats del barri o a la tenda de tota la vida que encara resisteix, han passat a comprar tan sols el que realment necessiten.
Si s’han de canviar les cortines, el dormitori, el cotxe…això ja ho faran quan vinguin temps millors.

El que porta la crisi es que el treballador s’empobreix i les grans empreses demanen tota mena d’ajuts perquè els seus resultats no arriben als beneficis que havien calculat per aquest any.

Qui se’n recorda dels anys que hem passat on cada dia es pujava el preu perquè l’economia anava be?
Qui se’n recorda dels molts i molts beneficis obtinguts durant aquests anys?

Per cert…qui sap on estan aquests beneficis? Ara anirien molt be per apaivagar la crisi.

Si algú els troba aviseu-me!!!!

QUI GUANYA DE VERITAT?

Sembla que per fi ja s’ha dictaminat si el Mesi ha de jugar amb la selecció Argentina o amb el Barça.

Però com en altres ocasions aquesta decisió es fa deshores, perquè el jugador ja hi es a Beijing, a mes ja s’ha fet la il·lusió de competir en unes olimpíades, que possiblement seran les ultimes, doncs no crec que tingui una altre oportunitat per fer-ho.

Be ara sols queda esperar de que no es lesioni, i que el Barça passi l’eliminatòria de la prèvia per la Champion League.

JO PAGO MOLT...I TU?

Veu sentit alguna cosa semblant, quan ens van dir, des de el govern que érem dels mes solidaris d’Espanya?
No us heu sentit molt emprenyats de haver d’aguantar comentaris i comentaris de garrepes i d’aprofitats, o llegir articles similars a la premsa o programes de radio fent el mateix?
Potser ser bo que totes aquestes veus, no callessin ara, i demanessin perdo, per parlar sense cap base de criteri.

JOAQUIM RUYRA

Publicat a la revista Que corri LA VEU (www.quecorrilaveu.net)

INDEFENSIÓ

No se per que, però quan veig una grua carregen un cotxe mal aparcat en una zona de carrega i descarrega, fent giravolts per esquivar a un altre que aparcat en doble fila, destorbant la circulació d’un carril, em sento indefens.
Quan circulant per aquests carrers veus passa un cotxe de la Guardia Urbana conduint incomplint el reglament, sense anar d’urgència, em sento indefens.
I molt mes indefens si el conductor va xerrant per el Mobil.
A vegades l’actuació dels agents, sembla mes una pel·lícula del Oest, on la “xul·laria” impera, i l’uniforme els fa Super herois, als que la teva replica o protesta no te lloc al raonament, en aquells moments…també em sento indefens.

AI! L’ESTIMAT PETROLI!

Qui ens ho anava a dir, fa uns anys, quan es venien els cotxes en motors diesels, perquè el preu d’aquesta benzina era mes econòmica que la gasolina sense plom, arribaríem a tenir els preus igualats, i no a la baixa, sinó pels núvols.
El que no es just es que ens puguin fer anar com volen, tan sols perquè uns han nascut en una flor al cul i els altres els hi ha caigut el jerro de les flors al damunt.
Be esperem que la cosa quedi aquí, i no inventin mes guerres per aconseguir tan sols mimbà la població

SOLO DE VEZ EN CUANDO...

Com diu en Serrat en una de les seves cançons: "Solo de vez en cuando..." doncs que de tant en tant em dona per fer aixo.

Deu ser cosa de la calor...

QUE CORRI LA VEU

No os perdeu LA VEU, Que corri LA VEU, sovint ve sucosa, però a vegades es per sucar-hi pa!!!

STUTTGART

Que n’és de difícil destapar una botella de vi….aiiiiiiiiiiiiiiiiiii

POLITO RECIBE UNA HERENCIA

Edigraf que editava aquells contes troquel·lats on cada un portava un objecte de regal, es va atrevir a publicar-ne un de meu junt amb la col·lecció del mestre FERRANDIZ.

Com podeu imaginar aquest gatet portava un encenall amb una cinta vermella.

L'IDEAL DE GRANADA DELS DIVENDRES

Avui em posaré una mica al dia, un canvi de programes del ordinador m’han deixat fora de curs .
Aquest es l’acudit que vaig penjar sense text.

Ara que ja s’ha publicat os deixo la solució

LAIA LA BALLARINA

A la Laia sempre li ha agradat fer ballet, i jo he estat en algunes de les seves actuacions.

LA LAIA HA FET ELS 18

Si encara sembla que va ser ahir quan la vaig anar a veure a la clínica…i ja han passat 18 anys.

Aquest cap de setmana ho hem celebrat, festa grossa, doncs els 18 son una molt bona edat.

El seu regal ha estat una moto….

QUE LA DISFRUTIS MOLT LAIA

EMIL CIORAN

Aquest personatge, nascut a Romania, va conèixer a Ionescu en l‘universitat de Bucarest, també va formar part de la “guardia de hierro” una formació feixista.

Això va marcar el pessimisme de la seva obra, per la carrega d’angoixa del seu passat.

Instal·lat a França comenta la seva evolució com filòsof on desenvolupa diferents teories.

AVUI VA DE CONCURS

Aquest dibuix sortirà un divendres en l’IDEAL de Granada, la pagina que coordina Martin Favelis…

Jo os la he posat sense text, perquè cada un de vosaltres digueu la vostra…

...quan s’hagi publicat la que l’hi he enviat al Martin,
la penjaré perquè sabeu el que jo he escrit.

MASIES CATALANES

Si hi ha alguna cosa que tenim en abundància, son masies.

Jo en tinc una bona col·lecció de dibuixades, però tranquils, no les penjaré totes.

Aquesta n’és una, la de CAN PADRÓ, que es troba en la població de Palau Solità i Plegamans.

STUTTGART AWARD 2008

Aquest es un dels dibuixos que he enviat en aquest concurs de dibuix, el tema es “El mon del vi”

ELS EXAMENS!!!!

Nois es època d’estudiar, que aviat vindran els exàmens, que per alguns ja han començat.

De fet tot a la vida es com un examen, vagis on vagis i facis el que sigui.

Si vas al metge..., a la feina no hi parlem, conduint, et posen a proba a tot hora...
El veí, que t’examina cada cop que et creues per l’escala, tan sols per ganes de fer el tafaner...

En fi, a veure si sortim be, i acabem amb matricula d’honor.

L’ACUDIT DEL DIVENDRES

Aquest es l’acudit que ha publicat l’amic Martin Favelis en la pagina dels divendres en l’IDEAL de Granada.
El tema d’aquest divendres dia 30 de maig era els mòbils.

ELS VALLIRANA UNA FAMILIA DE TIANA

Suposo que tothom fa el possible perquè la seva feina estigui ben feta, al menys jo ho intento, però sembla que a vegades, potser les presses, potser perquè no se sap mes, potser perquè no es dona importància a segons que…

Les feines no acaben de sortir com un esperava.

Quan vaig veure la tira anterior a aquesta de la família Vallirana, em vaig sorprendre molt, perquè la signatura esta tallada, i el numero també…

segurament a l’hora de fer el muntatge hi havian preses i no es van adonar…

Això ja passa, ja…
de tant en tant.

Espero que en aquesta que ja podeu veure no hi hagin errades.

GREAT ROMANIAN PERSONALITIES 2008

Aquesta es una de les caricatures que he enviat amb l’exhibició internacional que es celebra aquest any a Romania.

http://www.caricatura.ro/great_personalities_2008.htm.

EL VI, EL CAVA I EL CÒMIC

A França també son bons productors de vins i saben promocionar els seus productes de formes originals, formes que segurament aquí serien menyspreades, com es una biennal del humor.

A Jonzac, des de el 21 de juny fins el 15 de juliol viuran aquesta festa, que naturalment brindaran amb vi.

LA LLEI ES LA LLEI

Fer acudits sobre el mon de la justicia es molt complicat; per la susceptibilitat dels actors principals i per la repercussions que comporten.

Per això quan em van proposar fer un acudit sobre aquest tema, li vaig haver de donar moltes i moltes voltes, perquè al final sortís….aquest acudit.

Una coseta mes que deixo en aquest blog.

Ricard SOLER

Que corri LA VEU

Per aquest mes he descobert dos coses, que fa 25 anys que hi ha el mateix alcalde a Palafolls, i que tenen una empresa que inventa coses positives, la pregunta es: Serveix per quel com?

M'agradaria pensar que si, ja ho veurem