
De fet tot a la vida es com un examen, vagis on vagis i facis el que sigui.
Si vas al metge..., a la feina no hi parlem, conduint, et posen a proba a tot hora...
El veí, que t’examina cada cop que et creues per l’escala, tan sols per ganes de fer el tafaner...
En fi, a veure si sortim be, i acabem amb matricula d’honor.
2 comentaris:
Jo em conformo amb un trist aprovat,je je...pero es ben cert això de que constanment ens sentim examinats,sobretot amb la mirada.
Jo a vegades em sento fins i tot assejat.
Publica un comentari a l'entrada