BON ANY 2008!!!!!

D’aquesta imatge davant la catedral de Girona, ja fa uns anys, uns quinze, però el soci i jo ja celebràvem el cap d’any junts.

Aquest any també ho farem, a mi em toca anar a casa seva, i ja m’ha dit que m’ha comprat un vi de “sommelier”, mira que li tinc dit que el vi sempre es vi, i que tan se val la marca el que de veritat es important es la companyia...i això, ja ho se, la tinc assegurada.

Així doncs us desitjo un bon cap d’any i millor 2008.

FELIÇ ANY 2008

ALCALA DE HENARES

Aquesta es la meva contribució per la Mostra Internacional d’Humor Gràfic per la Universitat d’Alcala de Henares, el tema: La igualtat de genera.

UN PAIS DE PEATJE

Des que vaig agafar un cotxe en les meves mans per a mourem pel nostre país, que pago peatges en les autopistes.

Això em semblava normal, fins que les meves translacions amb cotxe van començar a ser mes llargues i vaig sortí de Catalunya.

Conduïa per autopistes com les que teníem aquí, o fins i tot millors, però no hi havia ningú que pares la ma de tant en tant, reclamant el pagament obligatori.

Però això es històric...no se jo si les tropes romanes quan van construir la Via Augusta, en el seu pas per la nostre terra, ja cobraven algun peatge.

I el pitjor es fer entendre aquesta situació a algú que viu a molts quilometres d’aquí i que la informació que li arriba esta manipulada.

Be, dema haure de seguir pagant peatge, perquè a mes no tinc una alternativa viable, que es el que hauríem de tenir com a mínim per poder escollir.

Bon viatge!

COSES DE LA INFORMACIÓ

Avui he vist un reportatge, sobre el Irak, fet per un reporter amb dos, i mes “motius” per fer-lo.

En aquest reportatge demostrava la situació que s’està vivint en aquell país tan per part dels soldats, com per els habitants que encara subsisteixen.

El reportatge es molt dur, i com sempre es diu: val mes una imatge que mil paraules, i es cert, perquè el que es pot veure fa posar-se de mala llet.

Si mires enrere, i penses com i per que s’arriben a aquestes situacions, es quan te’n adones que no era necessari tota aquesta destroça, i que degut a això el petroli ha pujat i segueix pujant de preu i per aquest motiu esta desestabilitzant la situació econòmica de molts països.

Això m’ha recordat la imatge d’un reporter que vaig conèixer a França, concretament a Angouleme, durant un salo del còmic.

La imatge d’aquell personatge era molt semblant al dibuix que os poso, i voldria que servis d’homenatge a tots aquests que es dediquen a informar-nos de tot allò que si no fos per ells quedaria amagat.

que corri LA VEU!!

LES CARICATURES

Ja fa temps que em van demanar una caricatura, a mi no m’agrada massa fer-ne, però ja en porto unes quantes, per això no vaig saber dir que no.

Be aquest es el resultat.

Aquesta noia es Equatoriana i esta treballant per uns grans magatzems, i em va dir que volia enviar-li a la seva mare que segueix a l’Equador perquè li feia mes il·lusió.

La vida dels emigrants es dura, però la vida en si també ho es, i ho ha estat sempre, sinó pregunteu a aquells immigrants que anaven cap a Alemanya.

Jo tinc família que va anar a Alemanya, ara ja sols em queden els cosins, cosins que ja no conec, perquè fa molt que no es vèiem i en l’era de les comunicacions ni tan sols una trucada o un correu electrònic.

Que poc sociables que som, no?

Que corri LA VEU Octubre 2007

Ja fa un temps en un centre cultural on col·laborava en un programa de radio, quan entrava per la porta em va sorprendre un munt de pedres esteses per terra.

Em vaig quedar sorprès, però al veure unes galledes plenes de brossa en un altre reco de l’entrada, vaig deduir que allò era alguna cosa, que algú li diu art.

Un que a vegades es molt simple i es fica en la gent intentant fer-se el simpàtic, dirigint-me al encarregat de cuidar l’entrada i el seu entorn li vaig dir: Òndia Manel, aquí i falta una pedra!!!

En Manel va sortir corrents del seu despatxet i va posar-se a mirar aquelles pedres esteses sobre el terra, el Manel començava a suar, el color de la seva cara va anar perdent color, fins i tot començar a tremolar...

En aquell moment el soci li va dir: no pateixis Manel que tan sols es una broma del Ricard...

En Manel va descansar, ningú havia malfet aquella obra d’art

Obra d’art?

Pot ser si, això es qüestió de gustos però a vegades ens imposen gustos que no son de tots, i per modernitat s’han d’acceptar com a bons.


Si voleu veure un altre exemple aquí teniu un camí:
http://www.quecorrilaveu.net/

TIANA

Com cada mes aquesta família intenta reflectir la vida de Tiana.
Els VALLIRANA DE TIANA
A vegades les coses quotidianes son les que mes èxit tenen.
I es que no hi ha res millor que la gent es senti identificada en el que estàs explicant.

SANT ESTEVE DE SESROVIRES

Que la imatge es important, em sembla que ningú ho posa en dubta, però que aquesta imatge sigui un dibuix....això ja costa mes d’entendre.

A Sant Esteve de Sesrovires ho van veure clar, i per aconsellar a la població el tractament de la brossa van utilitzar aquestes il·lustracions.

SITGES

Sitges es un lloc especial per moltes coses.

Quan vaig esta dibuixant la seva historia, com passa en altres poblacions te’n carrinyes d’un reco, com per exemple en el lloc on vas a dinar.

Aquell petit local, situat en un d’aquells carrers que baixa cap a la platja, va resultar ser molt agradable amb una decoració senzilla però al mateix temps acollidora, i en un tracta familiar, sense fer-se empalagos.

Com a tots llocs a Sitges hi ha gent eficaç i gent inepta, en aquella època vaig trobar-me uns quants d’aquests ineptes per això vaig haver d’anar moltes vegades.

Però això va servir per descobrir que la gent del carrer, en especial d’aquell restaurant al que vaig tornar un dia i un altre, i un altre... em fes veure una imatge que per altres llocs em feien veure diferent.

Al cap d’uns mesos de ser editada aquesta historia, vaig tornar en aquell petit reco, però ja no era la mateixa gent i el dinar no va ser el mateix.

Les coses canvien i ens hem d’emmotllar.

Us deixo en la portada del àlbum, que com veureu, la vaig fer doble, la imatge valia la pena

.

CALAF

Jo m’ho vaig passar molt be el temps que vaig tenir contacte amb Calaf, fen fotos als seus carrers visitant els seus establiments, per desprès dibuixar la seva historia.

I el dia de la presentació del còmic, signant exemplars a la gent que s’apropava a comprar el seu exemplar.

DEL BAUL DELS RECORDS

La idea de la revista BICHOS va ser bona, divertida, però mal portada, quan hi ha diners i poca responsabilitat, o poca capacitat, les coses acaben malament.

Així com va començar la aventura d’aquesta editorial que va contar em el suport els hereus Urquijo, que va acabar diluint-se poc a poc, com una espelma quan perd la cera.

Va servir per crear uns personatges inèdits, que no es semblaven a cap d’altre i amb guions originals, i imaginatius.

ARA BE NADAL….!

Les nadales son una tradició que cada cop desapareix em mes velocitat, ja no tenim costum d’enviar-nos una postaleta per celebrar unes festes en las que molts no hi creiem, però si que hi ha la bona intenció de canviar cap un any nou, i de desitjar bones noves als que estan al teu entorn.

Ara torna Nadal, i alguns encara enviaran les nadales per correu, altres per e-mail, alguns per sms, i pocs per telèfon…

Que ha passat en aquest costum d’enviar nadales per correu, que ara s’està perdent?

Doncs que molts dibuixants ens hem quedat sense feina.

No estic reivindicar amb aquest text que ens hi posem tots a enviar nadales convencionals, no.

De fet jo soc el primer que no ho faig.

Però el que potser no s’hauria de perdre, es el desitjar un bon any els que mes estimes, i si mes no, que sàpiguen que encara ets al seu costat i que els recordes.

EL MEU PETIT RECO

No viure a la gran orbe, però haver d’anar a treballar a la gran ciutat, significa desplaçaments mes llargs, que compenses amb la millor qualitat de vida.

Palafolls es un poble petit (que esta creixent molt, potser massa) sempre se’l ubica entre Malgrat i Blanes, no te platja, encara que esta a prop, i te un entorn diferent a la resta de pobles petits.

Tenim un pavelló d’esports dissenyat per Arata Isozaki, el mateix que va dissenya el Sant Jordi de Barcelona, també disposem de dos camps de futbol amb gespa, estem be de zones verdes, i el nivell d’activitats culturals es molt important.

Tenim un bon grup de Gospel, una gran tradició de patinatge.

Ara correm el perill de anar perden aquells terrenys de conreu de tota la vida, que poc a poc es van venent amb la conformitat de l’Ajuntament...esperem que sàpiguen controlar-ho i no perdem les millor qualitats del nostre poble.

EL CALAIX DELS DIBUIXOS

Quan estic avorrit i no se que fer, dibuixo, dibuixo coses, que molts cops acaben a la paperera i que d’altres queden arraconades en un calaix compartint veïns que no han vist la llum o d’altres que ja han tret el cap per alguna publicació.

A vegades imagino com podria ser una conversa entre aquests originals dins del seu reco.

-Hola, a on has sortit tu?

-No a mi no m’han publicat, el Soler tan sols s’ha deixat anar i quan a acabat de fer-me, m’ha posat aquí amb vosaltres, i vosaltres a on heu estat publicats?

-Oh, jo vaig sortir a la revista del Maresme “que corri LA VEU”

-Jo soc el personatge que va crear per a la historia de Martorell, ja m’he fet gran, però he tingut una vida intensa.

-Jo vaig volar damunt una gavina per explicar la historia de Palamós

-A mi em fa sortir en les tires de la revista Plaça de la vila, de Tiana, i tu no sortiràs publicat en lloc?

-No ho se...de moment esperaré aquí...fins que arribi la meva oportunitat.

LES TRADICIONS CATALANES

La Generalitat de Catalunya, desprès de publicar la Historia de Palamós, ens va cridar per col·laborar en la revista Vols conèixer Catalunya? que edita o editava el departament de Benestar Social de la Generalitat.

Era els voltants del 1991.

L’abril de 1992, quan ja s’havien publicat algunes tradicions en forma de còmic en la revista Vols Conèixer Catalunya? Es va fer una recopilació de sis d’aquestes tradicions i es va editar en forma de llibre de còmic.

Ara va be comentar-ho per recordar que això del HALLOWEEN es una costum molt respectable, però no es la nostra, nosaltres hem fet sempre LA CASTANYADA i espero seguir celebrant-la.

EL MARAVELLOS MON DE LA RADIO

Jo soc un “radio-adicte”, des de que en llevo pel mati que ja vaig amunt i a vall de la casa amb el meu petit transistor, i així la resta del dia, ja sigui en el cotxe o amb els auriculars i connectat al mòbil.

Per això fa molts anys que junt amb L’Avi en el que compartim la afició per la radio, un dia decidirem fer una exposició de la gent que treballa darrera un micròfon i que no sabem com es el seu rostre.

Ens adreçarem a totes les emissores de Barcelona per demanar fotografies per fer-les la caricatura i al arribar a la cadena Ser, ens van proposar de fer la historia de la Radio.

La proposta era bona i el repta important, per això diguerem que si.

Aquesta es la portada, que es va editar en català i castellà, l’any 1989, el novembre, coincidint en els premis Ondes.

GELIDA, UNA HISTÒRIA “ESPECIAL”

Gelida una població important en la meva vida.

Va ser un treball molt llarg, a vegades les coses mes simples es compliquen, bàsicament perquè el còmic per molts es una cosa per nens...
...I no saben que el còmic, els llibres, la radio, la televisió, tot el que significa comunicació pot ser per nens i per adults.

Aquí teniu una mostra del procés de dibuix d’una pagina, tal com va ser el llapis, desprès com va quedar pasada a tinta i el resultat final a color.

Aquesta pagina no sortirà mai publicada,
però em va venir de gust fer-la.

Si ho voleu os podeu connectar a aquesta pagina de l’Ajuntament i podreu veure tot el còmic
http://www.ajgelida.org/default.asp?opc=3&doc=historia&ext=htm&car=publicacions&loc1=Informació&loc2=Butlletí%20d´Informació

LA PRIMERA HISTÒRIA QUE VAIG DIBUIXAR A COLOR

Desprès de dibuixar la Història de Martorell, el dimoni, personatge que servia per explicar-nos-la, va ser utilitzat per moltes mes activitats dins de la població de Martorell.

Va ser mascota del Pubillatge de la Sardana, va mostrar com llençar correctament la brossa, va mostra el poble a tots els nou vinguts, en fi un mon d’activitats.

LA CASA BATLLO

Mira que va fer coses meravelloses en GAUDI, com la casa Batllo, la Pedrera, El parc Guell...i moltes mes, com la Sagrada Família...si el tren d’alta velocitat no ens la tira a terra.
Jo vaig descobrir la casa Batllo quan em van portar de petit a fer una extracció de sang en un laboratori que es trobava en aquest edifici, fa molts anys...no se si va ser el dolor de la punxada, o la màgia d’aquest edifici, però sempre que passo pel Passeig de Gracia, la vista se’m va sempre a aquest edifici singular.
Per això no vaig poder resistir-me un dia de melancolia de fer-li un dibuix.

UNA NADALA PER FERROCARRILS DE LA GENERALITAT

Ferrocarrils de la Generalitat, em va encarregar una nadala, aquest va ser el resultat.

EMILIO I FORTUNATO

Dos amics, bons amics, amics d’aquests que en queden pocs, amics que gaire be van voler marxar junts.


BURETA- ZARAGOZA- ARAGO
Per molts motius tinc lligams en aquestes terres, per l’acolliment de la seva gent, especialment a Bureta, on vaig deixar una petita empremta en forma de mural o pintura rupestres dins d’una bodega, en forma de cova, on vaig passar uns moments inoblidables en companyia de l’Emilio i el seu amic Fortunato

TORDERA 2005

Per Sant Jordi del 2005, es va presentar la Història de Tordera, el procés va durar gairebé tres anys, però el resultat va ser satisfactori.

Aquests son uns esbossos de la portada i el seu resultat final.

I aquestes son algunes de les pagines

Aquesta es la contraportada, la nova biblioteca.

Presentacio del còmic 26 d'abril 2005

GRANADA I L'HUMOR GRÀFIC

A partir del divendres 26 d’octubre fins el diumenge 28, es cèlebre a Granada el 1er ENCUENTRO INTERNACIONAL DE HUMORISTAS GRAFICOS, aquesta es la meva participació, pero trobareu mes companys com: Kim, Usero, Ze Oliveira, Farruco, Ozeluí, a www.creatorio.com

PARETS DEL VALLÈS

El parc de la LINERA es a Parets del Vallès

PRESENTACIO DE LA HISTÒRIA DE CALONGE

Dia de la presentacio del còmic, la feina ja esta feta i ara toca veure el resultat, el millor barometre es la gent.

HISTÒRIA DE CALONGE

No coneixia Calonge, sempre passava de llarg amb el cotxe, fins que un dia vaig tenir la sort de dibuixar la seva historia.

Això va ser l’any passat, i em va permetre conèixer aquesta població que des de aquí os recomano que li feu una visita.

Aquí os deixo unes pagines perquè tingueu una petita idea de com es aquesta població.