Jo vaig descobrir la casa Batllo quan em van portar de petit a fer una extracció de sang en un laboratori que es trobava en aquest edifici, fa molts anys...no se si va ser el dolor de la punxada, o la màgia d’aquest edifici, però sempre que passo pel Passeig de Gracia, la vista se’m va sempre a aquest edifici singular.
Per això no vaig poder resistir-me un dia de melancolia de fer-li un dibuix.

2 comentaris:
se molt macu i ta kedat molt be
Gracies Sara, em fa molta il·lusio saber que algu entra a veure les coses que he fet i que estic fent, i molt mes que us agradi...encara que si no us agrada tambe agraire el comentari.
Publica un comentari a l'entrada