Be aquest es el resultat.
Aquesta noia es Equatoriana i esta treballant per uns grans magatzems, i em va dir que volia enviar-li a la seva mare que segueix a l’Equador perquè li feia mes il·lusió.
La vida dels emigrants es dura, però la vida en si també ho es, i ho ha estat sempre, sinó pregunteu a aquells immigrants que anaven cap a Alemanya.
Jo tinc família que va anar a Alemanya, ara ja sols em queden els cosins, cosins que ja no conec, perquè fa molt que no es vèiem i en l’era de les comunicacions ni tan sols una trucada o un correu electrònic.
Que poc sociables que som, no?
2 comentaris:
Estimat Ricard:
Tens tota la raó,cada cop som menys sociables.A mi em passa el mateix amb els meus cosins,i aixó que viuen a Mataró.A vegades les distancies curtes acaben resultan llarges.
Saps una cosa Sergi, que una de les dues parts pot possar remei, la distancia es la mateixa per un que per l'altre, aixi doncs Endavant!
Publica un comentari a l'entrada