dilluns, 15 de setembre del 2008

SENSE PARAULES



3 comentaris:

Sergi ha dit...

Caram...ara feia dies que no hi entrava al teu blog i m'ho trobo ple de sorpreses.Molt bona la historia del porquet...ara vaig de bolit,crec que te molt a veure la meva propera paternitat.Ai,deu meu!!!

Anònim ha dit...

MOLTES FELICITATS, SERGI!!!
Espero que li agradi el comic com al seu pare....!

Sergi ha dit...

GRACIES,RICARD!!!
A partir de Febrer sortiré de dubtes si li agrada el comic,o no!!!
Jo crec que si...aixó es porta a la sang,je.