PRUDENCI BERTRANA

Quan els cines començaven a tenir veu, no hi havia televisió, ni molt menys ordinadors, la radio era la veu i la imatge les revistes, els linotipistes s’encarregaven del text, que es combinaven amb fotografies.

En aquell temps hi havien moltes revistes, que eren el mitja d’informació visual.

I es clar, les critiques també arribaven a través del paper imprès.