
Aquest es l’original que els he enviat.
El curiós d’aquesta historia es que L’Ulrich i el Hans no tan sols m’han enviat una carta molt amable sinó que a mes han enviat un sobre escrita la adreça on s’ha d’enviar, perquè pugui enviar el meu dibuix en el full de paper que també adjunten, i a mes envien UN DÓLAR per el segell.
Gracies Ulrich i Hans
3 comentaris:
Ves a ser com l'acudit del pito això, qui pagui tindrà pito, qui no pagui....
Un dibuix molt xulu, no podia ser menys :-)
Petonetssssssssssssssssssss
No es cosa de pagar, pero si que m'ha fet gracia que adjuntes el dolar, normalment, et demanen el dibuix i prou.
Petons
sorpreses et dóna la vida, la vida et dóna sorpreses......sens dubte són persones molt comprensives i hauran escoltat que els temps estan difícils... :-) Pilar
Publica un comentari a l'entrada