UN CONTE (1ª PART)

El sol s’escapoleix entre la finestra de fusta que no acaba d’ajustar-se del tot i entremig de la cortina mig oberta, fent arribar una tènue claror dins l’habitació d’en Magí, es l’hora de llevar-se del llit - va pensar- aquest dijous 24 de juliol es una festa important per en Magí, per primer cop serà un dels ballarins de la dansa de les Almorratxes.

En Magí encara dins el llit, decideix aixecar-se, es molt aviat i al seu costat encara hi esta dormint en Narcís, el seu germà petit, que segur serà uns dels primers en assistir al ball per veure’l fer de protagonista i poder presumir davant dels seus
companys d’escola.

Mirant de no despertar-lo i sense encendre cap llum es llevà del llit buscant les sabatilles que com sempre han quedat tan allunyades dels seus peus que fa que hagi d’agenollar-se a terra i palpant buscar-les sota el llit o sota la tauleta de nit, a vegades fins i tot les a trobat sota la taula del ordinador, però mai no ha sabut explicar-se com han pogut arribar tan lluny del lloc on estava segur d’haver-les deixat.

Per fi s’ha pogut calçar les sabatilles encara que els pares van posar parquet a la cambra, mai no l’hi ha agradat anar descalç, camina palpant les parets per la foscor, per fi encerta en la porta del bany, de fet la poca llum que entre per la finestra i que el bany es troba dins de la cambra que comparteix amb el seu germà, l’ajuda’t molt per aconseguir-ho.

Però hi ha coses que no es poden evitar, el soroll de les petjades, el grinyolar de les portes, el rumor de l’aigua surtin de les aixetes, i sobre tot el terrabastall que fa l’aigua del wàter desprès de tirar de la cadena...son masses estridents perquè en Narcís no es desperti.

El menut obre un ull, guaitant en quina situació es troba, veu la llum del bany i el llit d’en Magí buit, per el que dedueix amb encert que qui l’esta ocupant la cambra es el seu germà.