EL CONTE SEGUEIX (2ª PART)

Abans d’obrir els dos ulls, encara mig adormit somia despert amb en Magí, sap que es festa grossa per ell, però no ha entès el perquè d’aquesta celebració, ni perquè avui es vestirà luxós i de fosc, seguint la tradició.

- Que deu voler dir això de la tradició? – Pensa, cada cop mes despert.

La porta del bany s’obra, i un raig de llum fa que el Narcís hagi de tancar els ulls doncs la penombra de la cambra ha estat interrompuda violentament, tan mateix com et sorprenien aquells antics destalls de llum que feien els flaixos de les antigues càmeres de fotografia, això ha molestat els seus ulls encara adormits i acostumats a la foscor.

-Vatua! Perdona Narcís! No et volia despertar

-No ho has fet, ja estava despert, tan sol em feia el mandrós una estoneta mes.

En Magí a punt de complir els vint anys segueix estudiant història a Girona, no sap que farà quan acabi la carrera, potser dirigir un arxiu d’algun municipi, on pugui endinsar-se en el coneixement de la evolució humana, tema que l’apassiona, però del que esta segur es que li agrada el que esta estudiant.
Surt de la cambra de bany i s’apropa al llit del seu germà tot apropant-se comença una guerra de pessigolles, en Magí m’entres li deia que s’havia de treure la mandra del damunt, a tots dos els hi agradava fer-se bromes, i com sempre van acabar estirats el llit del Narcís abraçats i rient, en Magí i en Narcís s’ho passaven be junts.

Al cap d’uns minuts la cosa es va anar calmant i en Magí posant-se d’en peus va sent la pregunta del seu germà:

-Magí, perquè avui es fa aquest ball i per què es tant important?