MES CONTE (3ª PART)

-A veure...quin hora es?....be em sembla que t’ho puc explicar, tenim temps.

-Ja fa molts anys – comença dient- els musulmans i barbarescos venien amb els seus vaixells a les nostres costes i atacaven als nostres avantpassats, que com podien es defensaven.

Aquest es un dels motius de per que les cases mes antigues es troben lluny de la primera línia de mar, on tan sols deixaven les barques dels pescadors que cada dia baixaven per anar a pescar i pujaven a casa amb la pesquera feta, per això has van construir aquestes torres que encara resten en algun lloc i que servien per comunicar-se amb altres veïns per avisar-los de que eren atacats per aquests intrusos.

Quan divisaven un vaixell amb intencions d’atacar les nostres costes, s’encenien unes fogueres per comunicar-se,
la població s’amagava dins de les cases i els que es trobaven lluny de casa en el bosc.

Els atacs acostumaven a ser rapits i curts, quan trobaven el que volien tornaven a marxar, fins el pròxim cop.

-Òndia com els xoriços d’ara –va dir en Narcís

Tots no eren així, també arribaven vaixells que venien a fer comerç, i portaven productes per vendre’ls a canvi dels nostres, i s’establia un intercanvi comercial en bona relació.

En Narcís es va seure al peu del llit tot bocabadat i li va dir al seu germà que seguis amb la historia.

-Aquestes visites cada cop eren mes freqüents i fins i tot mes d’un d’aquells mariners arribaren a quedar-se per les nostres contrades.

-I es van fer amics? –preguntar en Narcís-

-Es van acostumar a viure plegats, ningú destorbava a ningú i la convivència era perfecte, encara que....