JA ARRIBEM AL FINAL DEL CONTE (4ª PART)

-Encara què? Li preguntar el Narcís intrigat al seu germà.

-Doncs en un d’aquells vaixells va arribar un jove provinent d’algun país àrab, venia a comercià amb nosaltres i s’establi durant un temps entre nosaltres, en un mas molt gran que va comprar a prop del poble, compartint les nostres costums i la nostra forma de ser, i a poc a poc es va anar integrant a la nostre vida quotidiana, sent un veí mes.

-I que? No es normal això? –preguntar en Narcís

-Tan mateix com ara –respongué el germà

Narcís s’aixeca del llit, pensatiu...

-Que te a veure aquest àrab en el ball que es cèlebre des de fa tants anys?

-Doncs que el jove Al-Hajib, aquest era el nom del comerciant musulmà, es va enamorar d’una donzella de la nostra vila, i va intentar de mil i una maneres de convèncer-la perquè s’hi cases en ell, però la noia el rebutjava cada vegada que el noi insistia.

La noia educada dins la religió cristiana el rebutjava perquè en Al-Hajib tenia una altra creença religiosa diferent a la seva, i per molt que ell va intentar apropar-se per demostrar-li els seu sentiments, sempre li va estar negat.

Un dia de ballades, Al-Hajib, vestit amb les seves millors gales, es presentà davant la multitud, no et pots imaginar com destacaba davant de la resta de la gent amb el seu vestit vermell, el seu calçat, el turbant i les joies que lluïa, s’adreça a la donzella oferint-li un gerret de vidre, ple d’aigua d’olor.

La noia es va quedar molt sorpresa de que d’aquell personatge que essent d’un lloc llunya tingues l’atreviment d’oferir-li l’almorratxa, que era el nom que rebia el gerret de vidre amb el perfum d’aigua.