AQUÍ S’ACABA EL CONTA

Avergonyida per l’acció, i davant de tothom agafar el gerret i el llença amb totes les seves forces al terra, on naturalment es va fer miques, demostrant així, el seu rebuig a aquell home.

Conten que en Al-Hajib, decebut, abatut per la pena i amb el cor partit, tornà al seu país, i conten que es pasava les hores i els dies parlant meravelles de la nostra costa i d’una donzella que va conèixer.

De fet, no se sap el perquè d’aquesta reacció, es diu que pot ser estaven enamorats i que per les diferencies culturals no van aconseguir el que hagués estat el seu desig.

Mai no es va casar en Al-Hajib

La donzella va caure amb una tristor molt profunda, no volen saber res de cap altre home, i es retirar a un convent, on diuen que cada 24 de juliol, a la nit es senten els seus plors desconsolats.

Ningú ha sabut mai si es el record de Al-Hajib, el motiu de les seves tristos, o que estava penedida de no haver acceptat l’almorratxa que li va oferir.

-Ostres Magí, quina historia. –respongué Narcís- així que d’aquí ve la tradició i per això cada any es celebra aquest ball, oi?

-Es clar, es fa el ball i es tira el gerret al terra, en representació d’aquesta llegenda...

...que si no es veritat, be que ho podria ser, doncs en aquells temps arribaren gent de molts llocs...

-Com ara, Emigrants!!!-va dir en Narcís-

-Com ara...