DOMINI MÀGIC

www.quecorrilaveu.net


El judo es un esport de lluita però molt noble, i que necessita d’espai per la seva practica, sembla ser que hi ha llocs on no s’han assabentat.

UNA MERAVELLA

A la Vall del Bac, si troba LA COROMINA, en aquest dibuix he intentat expressar el que es aquest reco de Catalunya, que perdut entre muntanyes, amaga la seva màgia.
No deixeu de fer-li una visita, potser desprès hi repetireu.

SERA POSIBLE?

Per fi s’han acabat les eleccions, i com sempre hi han contents i descontents encara que aquests últims ho dissimulen molt mes.

Degut al resultat jo hi veig un núvol que es pot enlairar, i que fins i tot podria portar fortes turmentes…

Calamarses mes fortes de las que hem hagut d’aguantar darrerament…

Be, us deixo vaig a buscar un bon paraigües per si ens arriba la gota freda

PROPERA NOVETAT

Espero que molt aviat s’editi la HISTÒRIA DE TORROELLA DE MONTGRÍ en còmic, aviat acabaré de donar-li color

PALAFOLLS...Domini Magic

www.quecorrilaveu.net

Publicat en la revista de l'alt Maresme "Que corri LA VEU"

AIGUA PER FAVOR!!!!

A Tiana igual que a la resta del país estem preocupats per la insistent sequera que ja fa temps que ens acompanya.

Però sempre hi han alternatives…de com evitar que l’aigua es perdi inútilment com passa a molts llocs, i no tan sols ens ho em de carregar els consumidors casolans, que si es cert que s’ha de tenir conta amb el consum, també s’ha de revisar aquestes instal·lacions que perden aigua com sembla ser que passa per Badalona o els consums descontrolats de alguns municipis, el control de les fonts publiques que tenen un mal funcionament i ningú les controla, o aquests grans estaments com hisenda, seguretat social, jutjats, i d’altres edificis oficials, fins i tot els dipòsits on et porten el cotxe la grua on tenen uns banys provisional son el consum de l’aigua no es te gens de conta i altres exemples que segur tots hem vist.

QUE CORRI LA VEU…FEBRER

Quin director d’alguna publicació no ha encarregat un acudit sobre les eleccions?

VOLAR

Qui no ha somiat en algun moment que esta volant, que de sobte ha deixat el mon on estava i enlairant-se ha marxat cap un altre lloc desconegut, a comença una aventura, una aventura sense càlculs, ni previsions, una aventura sense xarxes que et puguin protegir?

Però ja sabeu, els somnis, somnis son.

LES CADENES

Hi ha molts tipus de cadenes, pero tetes et lliguen, durant uns dies he estat ausent, per motius personals pero ja tornem a ser per aquí.

Ara toca deslligarse de totes les cadenes que ens envolten i que ens volen lligar.

Per cert posar unes cadenes a les rodes del cotxe…costan un munt.

CADA QUATRE ANYS EL MATEIX!!!

Que dures son les campanyes electorals, dures per els politics i molt mes dures per nosaltres.

Per nosaltres que a mes dels anuncis publicitaris dels productes recomanats per a consumir, hem d’aguantar la publicitat agressiva dels diferents partits politics.

AL CARIB!

A qui no li agradaria passar-se unes setmanetes AL CARIB!!!!

Be, jo conec algú, que te altres preferències, com compartir un tallat tranquil·lament, en bona companyia, i fer petar una xerrada.

Els mes afortunats segur que van gaudir d’unes vacances inoblidables en aquestes blanques sorres d’aigües transparents.

LA PUBLICITAT

El còmic, o la il·lustració, en definitiva el dibuix, tambe serveix per anuncia els productes que volem vendre, un exemple es aquesta professional de l’estètica, que es desplaça a domicili

ZOO

Ara esta de moda, per la nova sèrie de TV3, però ja fa uns anys que vaig dibuixar per una editorial una col·lecció de quaderns per donar color amb imatges del ZOO

Que corri LA VEU

Aquest es l’acudit publicat en la revista del Alt Maresme: “que corri LA VEU”.

Si voleu conèixer que passa en aquesta zona, busqueu LA VEU, es dels pocs mitjans de comunicació que informen de veritat d’aquestes poblacions: Blanes, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar i Palafolls.

QUINA SORPRESA!!!!

Tot buscant coses per Internet, m’ha aparegut aquesta pagina: http://www.todocoleccion.net/el-zapatero-duendes-adaptacion-ricardo-soler~x6956204

On ofereixen la venda d’un conte troquel·lat que vaig fer molts anys.

En aquella època Edigraf editava els contes del mestre Ferrandiz, i una de les seves característiques es que tots portaven un objecte de plàstic com a complement.

Aquest que veieu portava un martell, l’altre que vaig fer per aquesta editorial va ser : POLITO RECIBE UNA HERENCIA, que duia un cascavell com objecte de regal.

MEME DE LES MALETES

La JO MATEIXA m’ha ficat amb aquest embolic, i com es una visitant fidel de les meves pagines no vull defraudar-la.

Digues tres coses que sempre duus a la maleta quans vas de viatge i una que t’agradaria dur i que no duus mai o gairebé mai. Has d’explicar el per que de les 3 coses.


-El que no oblido mai dins la maleta es la informació baixada de Internet, fotos, indicacions, llocs on anar a visitar, a dinar a prendre una copa, a on es pot fer la gran fotografia...encara que com sempre es queda al fons de la MALETA i mai ho faig servir.

-Una altra cosa que no em deixo son les sabatilles, ja sigui un lloc calorós o la Patagònia, jo no trepitjo el terra si no es amb les meves sabatilles. Tinc els peus plans, que hi farem?

-I el que no puc deixar es un bloc i un llapis per fer un seguiment del viatge, junt amb les fotos, encara que soc molt mal fotògraf, m’agrada retenir aquelles imatges que veus, o que imagines.

-La cosa que m’agradaria dur i que gairebé mai aconsegueixo…es mes temps per allargar el viatge, sempre torno amb la sensació de que ha esta una visita curta.

Ara tot això ho deixo perquè el que vulgui segueixi explicant les seves experiències.

LA REVISTA DE TIANA

Publicat en la revista PLAÇA DE LA VILA a TIANA

LA PUJADA DE GENER

Ja s’han acabat les festes nadalenques, i ara toca treballar, i segurament s’haurà de fer de valent, perquè ja sabem que el mes de gener acostuma a ser difícil, per això les rebaixes, que sovint serveixen per molt poc.

El millor es agafa un pati, i seguir endavant.

De ben segur que hauran temps millor.

LES MASIES

CAN PADRÓ A LLAPIS

CAN PADRÓ A TINTA (SETEMBRE 2005)

Explicar les històries de les poblacions, a part de ser una feina, es un plaer enriquidor.

Coneixes llocs amb intensitat, recons que segur d’una altre manera no hagués conegut mai, gent enamorada del lloc on viuen, que gaudeixen d’explicar tot el que saben, fins i tot si hi ha presentació oficial del llibre s’adrecen contant mil i una vivències.

Aquí us deixo una mostra (en tinc mes) de les masies que vaig descobrir fent la historia de Palau-Solità i Plegamans, aquesta es la masia de CAN PADRÓ

QUE ELS REIS SIGUIN BONS

Això ha passat i seguirà passant a molts municipis, perquè com els Reis, els màgics, no canvien mai.

Aquest es l’acudit publicat en la revista de l’alt Maresme: LA VEU (Que corri la veu)

RECORDS INFANTILS

Ja fa molt temps que no vaig al “Tividabo”, el viatge fins el cim de la muntanya amb el funicular es (era, així ho recordo) molt divertit.

Pujar a l’avio m’encantava, i els mecanismes mòbils, les maquetes eren genials, la muntanya russa feia una mica de por, però mai passava de llarg, i tantes altres atraccions...

I sempre omnipresent el crist, a dalt l’església, observant tota Barcelona

REPORTEROS SIN FRONTERAS

Avui he rebut la publicació que ha editat REPORTEROS SIN FRONTERAS, una col·laboració de 102 humoristes que ens posarem a dibuixar per fer una mica de soroll intentant donar a conèixer que significa ser REPORTER, que significa esbrinar allò que esta passant, a llocs llunyans o al costat de casa, i explicar-ho a tothom.

Però això no seria mes important si la feina no portes cap risc, però al voltant de la informació hi ha qui no vol que aquesta informació es conegui.

Aquest es un dels motius que la majoria dels que expressem les nostres idees, que donem la nostra opinió, o tan sols informem del que hem sabut, molesta a molta gent.

Aquest any vindrà l’exposició d’aquests dibuixos per Barcelona, seria bo anar a veure-la.

BON ANY 2008!!!!!

D’aquesta imatge davant la catedral de Girona, ja fa uns anys, uns quinze, però el soci i jo ja celebràvem el cap d’any junts.

Aquest any també ho farem, a mi em toca anar a casa seva, i ja m’ha dit que m’ha comprat un vi de “sommelier”, mira que li tinc dit que el vi sempre es vi, i que tan se val la marca el que de veritat es important es la companyia...i això, ja ho se, la tinc assegurada.

Així doncs us desitjo un bon cap d’any i millor 2008.

FELIÇ ANY 2008

ALCALA DE HENARES

Aquesta es la meva contribució per la Mostra Internacional d’Humor Gràfic per la Universitat d’Alcala de Henares, el tema: La igualtat de genera.

UN PAIS DE PEATJE

Des que vaig agafar un cotxe en les meves mans per a mourem pel nostre país, que pago peatges en les autopistes.

Això em semblava normal, fins que les meves translacions amb cotxe van començar a ser mes llargues i vaig sortí de Catalunya.

Conduïa per autopistes com les que teníem aquí, o fins i tot millors, però no hi havia ningú que pares la ma de tant en tant, reclamant el pagament obligatori.

Però això es històric...no se jo si les tropes romanes quan van construir la Via Augusta, en el seu pas per la nostre terra, ja cobraven algun peatge.

I el pitjor es fer entendre aquesta situació a algú que viu a molts quilometres d’aquí i que la informació que li arriba esta manipulada.

Be, dema haure de seguir pagant peatge, perquè a mes no tinc una alternativa viable, que es el que hauríem de tenir com a mínim per poder escollir.

Bon viatge!

COSES DE LA INFORMACIÓ

Avui he vist un reportatge, sobre el Irak, fet per un reporter amb dos, i mes “motius” per fer-lo.

En aquest reportatge demostrava la situació que s’està vivint en aquell país tan per part dels soldats, com per els habitants que encara subsisteixen.

El reportatge es molt dur, i com sempre es diu: val mes una imatge que mil paraules, i es cert, perquè el que es pot veure fa posar-se de mala llet.

Si mires enrere, i penses com i per que s’arriben a aquestes situacions, es quan te’n adones que no era necessari tota aquesta destroça, i que degut a això el petroli ha pujat i segueix pujant de preu i per aquest motiu esta desestabilitzant la situació econòmica de molts països.

Això m’ha recordat la imatge d’un reporter que vaig conèixer a França, concretament a Angouleme, durant un salo del còmic.

La imatge d’aquell personatge era molt semblant al dibuix que os poso, i voldria que servis d’homenatge a tots aquests que es dediquen a informar-nos de tot allò que si no fos per ells quedaria amagat.

que corri LA VEU!!

LES CARICATURES

Ja fa temps que em van demanar una caricatura, a mi no m’agrada massa fer-ne, però ja en porto unes quantes, per això no vaig saber dir que no.

Be aquest es el resultat.

Aquesta noia es Equatoriana i esta treballant per uns grans magatzems, i em va dir que volia enviar-li a la seva mare que segueix a l’Equador perquè li feia mes il·lusió.

La vida dels emigrants es dura, però la vida en si també ho es, i ho ha estat sempre, sinó pregunteu a aquells immigrants que anaven cap a Alemanya.

Jo tinc família que va anar a Alemanya, ara ja sols em queden els cosins, cosins que ja no conec, perquè fa molt que no es vèiem i en l’era de les comunicacions ni tan sols una trucada o un correu electrònic.

Que poc sociables que som, no?

Que corri LA VEU Octubre 2007

Ja fa un temps en un centre cultural on col·laborava en un programa de radio, quan entrava per la porta em va sorprendre un munt de pedres esteses per terra.

Em vaig quedar sorprès, però al veure unes galledes plenes de brossa en un altre reco de l’entrada, vaig deduir que allò era alguna cosa, que algú li diu art.

Un que a vegades es molt simple i es fica en la gent intentant fer-se el simpàtic, dirigint-me al encarregat de cuidar l’entrada i el seu entorn li vaig dir: Òndia Manel, aquí i falta una pedra!!!

En Manel va sortir corrents del seu despatxet i va posar-se a mirar aquelles pedres esteses sobre el terra, el Manel començava a suar, el color de la seva cara va anar perdent color, fins i tot començar a tremolar...

En aquell moment el soci li va dir: no pateixis Manel que tan sols es una broma del Ricard...

En Manel va descansar, ningú havia malfet aquella obra d’art

Obra d’art?

Pot ser si, això es qüestió de gustos però a vegades ens imposen gustos que no son de tots, i per modernitat s’han d’acceptar com a bons.


Si voleu veure un altre exemple aquí teniu un camí:
http://www.quecorrilaveu.net/

TIANA

Com cada mes aquesta família intenta reflectir la vida de Tiana.
Els VALLIRANA DE TIANA
A vegades les coses quotidianes son les que mes èxit tenen.
I es que no hi ha res millor que la gent es senti identificada en el que estàs explicant.

SANT ESTEVE DE SESROVIRES

Que la imatge es important, em sembla que ningú ho posa en dubta, però que aquesta imatge sigui un dibuix....això ja costa mes d’entendre.

A Sant Esteve de Sesrovires ho van veure clar, i per aconsellar a la població el tractament de la brossa van utilitzar aquestes il·lustracions.

SITGES

Sitges es un lloc especial per moltes coses.

Quan vaig esta dibuixant la seva historia, com passa en altres poblacions te’n carrinyes d’un reco, com per exemple en el lloc on vas a dinar.

Aquell petit local, situat en un d’aquells carrers que baixa cap a la platja, va resultar ser molt agradable amb una decoració senzilla però al mateix temps acollidora, i en un tracta familiar, sense fer-se empalagos.

Com a tots llocs a Sitges hi ha gent eficaç i gent inepta, en aquella època vaig trobar-me uns quants d’aquests ineptes per això vaig haver d’anar moltes vegades.

Però això va servir per descobrir que la gent del carrer, en especial d’aquell restaurant al que vaig tornar un dia i un altre, i un altre... em fes veure una imatge que per altres llocs em feien veure diferent.

Al cap d’uns mesos de ser editada aquesta historia, vaig tornar en aquell petit reco, però ja no era la mateixa gent i el dinar no va ser el mateix.

Les coses canvien i ens hem d’emmotllar.

Us deixo en la portada del àlbum, que com veureu, la vaig fer doble, la imatge valia la pena

.

CALAF

Jo m’ho vaig passar molt be el temps que vaig tenir contacte amb Calaf, fen fotos als seus carrers visitant els seus establiments, per desprès dibuixar la seva historia.

I el dia de la presentació del còmic, signant exemplars a la gent que s’apropava a comprar el seu exemplar.

DEL BAUL DELS RECORDS

La idea de la revista BICHOS va ser bona, divertida, però mal portada, quan hi ha diners i poca responsabilitat, o poca capacitat, les coses acaben malament.

Així com va començar la aventura d’aquesta editorial que va contar em el suport els hereus Urquijo, que va acabar diluint-se poc a poc, com una espelma quan perd la cera.

Va servir per crear uns personatges inèdits, que no es semblaven a cap d’altre i amb guions originals, i imaginatius.

ARA BE NADAL….!

Les nadales son una tradició que cada cop desapareix em mes velocitat, ja no tenim costum d’enviar-nos una postaleta per celebrar unes festes en las que molts no hi creiem, però si que hi ha la bona intenció de canviar cap un any nou, i de desitjar bones noves als que estan al teu entorn.

Ara torna Nadal, i alguns encara enviaran les nadales per correu, altres per e-mail, alguns per sms, i pocs per telèfon…

Que ha passat en aquest costum d’enviar nadales per correu, que ara s’està perdent?

Doncs que molts dibuixants ens hem quedat sense feina.

No estic reivindicar amb aquest text que ens hi posem tots a enviar nadales convencionals, no.

De fet jo soc el primer que no ho faig.

Però el que potser no s’hauria de perdre, es el desitjar un bon any els que mes estimes, i si mes no, que sàpiguen que encara ets al seu costat i que els recordes.

EL MEU PETIT RECO

No viure a la gran orbe, però haver d’anar a treballar a la gran ciutat, significa desplaçaments mes llargs, que compenses amb la millor qualitat de vida.

Palafolls es un poble petit (que esta creixent molt, potser massa) sempre se’l ubica entre Malgrat i Blanes, no te platja, encara que esta a prop, i te un entorn diferent a la resta de pobles petits.

Tenim un pavelló d’esports dissenyat per Arata Isozaki, el mateix que va dissenya el Sant Jordi de Barcelona, també disposem de dos camps de futbol amb gespa, estem be de zones verdes, i el nivell d’activitats culturals es molt important.

Tenim un bon grup de Gospel, una gran tradició de patinatge.

Ara correm el perill de anar perden aquells terrenys de conreu de tota la vida, que poc a poc es van venent amb la conformitat de l’Ajuntament...esperem que sàpiguen controlar-ho i no perdem les millor qualitats del nostre poble.

EL CALAIX DELS DIBUIXOS

Quan estic avorrit i no se que fer, dibuixo, dibuixo coses, que molts cops acaben a la paperera i que d’altres queden arraconades en un calaix compartint veïns que no han vist la llum o d’altres que ja han tret el cap per alguna publicació.

A vegades imagino com podria ser una conversa entre aquests originals dins del seu reco.

-Hola, a on has sortit tu?

-No a mi no m’han publicat, el Soler tan sols s’ha deixat anar i quan a acabat de fer-me, m’ha posat aquí amb vosaltres, i vosaltres a on heu estat publicats?

-Oh, jo vaig sortir a la revista del Maresme “que corri LA VEU”

-Jo soc el personatge que va crear per a la historia de Martorell, ja m’he fet gran, però he tingut una vida intensa.

-Jo vaig volar damunt una gavina per explicar la historia de Palamós

-A mi em fa sortir en les tires de la revista Plaça de la vila, de Tiana, i tu no sortiràs publicat en lloc?

-No ho se...de moment esperaré aquí...fins que arribi la meva oportunitat.

LES TRADICIONS CATALANES

La Generalitat de Catalunya, desprès de publicar la Historia de Palamós, ens va cridar per col·laborar en la revista Vols conèixer Catalunya? que edita o editava el departament de Benestar Social de la Generalitat.

Era els voltants del 1991.

L’abril de 1992, quan ja s’havien publicat algunes tradicions en forma de còmic en la revista Vols Conèixer Catalunya? Es va fer una recopilació de sis d’aquestes tradicions i es va editar en forma de llibre de còmic.

Ara va be comentar-ho per recordar que això del HALLOWEEN es una costum molt respectable, però no es la nostra, nosaltres hem fet sempre LA CASTANYADA i espero seguir celebrant-la.

EL MARAVELLOS MON DE LA RADIO

Jo soc un “radio-adicte”, des de que en llevo pel mati que ja vaig amunt i a vall de la casa amb el meu petit transistor, i així la resta del dia, ja sigui en el cotxe o amb els auriculars i connectat al mòbil.

Per això fa molts anys que junt amb L’Avi en el que compartim la afició per la radio, un dia decidirem fer una exposició de la gent que treballa darrera un micròfon i que no sabem com es el seu rostre.

Ens adreçarem a totes les emissores de Barcelona per demanar fotografies per fer-les la caricatura i al arribar a la cadena Ser, ens van proposar de fer la historia de la Radio.

La proposta era bona i el repta important, per això diguerem que si.

Aquesta es la portada, que es va editar en català i castellà, l’any 1989, el novembre, coincidint en els premis Ondes.

GELIDA, UNA HISTÒRIA “ESPECIAL”

Gelida una població important en la meva vida.

Va ser un treball molt llarg, a vegades les coses mes simples es compliquen, bàsicament perquè el còmic per molts es una cosa per nens...
...I no saben que el còmic, els llibres, la radio, la televisió, tot el que significa comunicació pot ser per nens i per adults.

Aquí teniu una mostra del procés de dibuix d’una pagina, tal com va ser el llapis, desprès com va quedar pasada a tinta i el resultat final a color.

Aquesta pagina no sortirà mai publicada,
però em va venir de gust fer-la.

Si ho voleu os podeu connectar a aquesta pagina de l’Ajuntament i podreu veure tot el còmic
http://www.ajgelida.org/default.asp?opc=3&doc=historia&ext=htm&car=publicacions&loc1=Informació&loc2=Butlletí%20d´Informació

LA PRIMERA HISTÒRIA QUE VAIG DIBUIXAR A COLOR

Desprès de dibuixar la Història de Martorell, el dimoni, personatge que servia per explicar-nos-la, va ser utilitzat per moltes mes activitats dins de la població de Martorell.

Va ser mascota del Pubillatge de la Sardana, va mostrar com llençar correctament la brossa, va mostra el poble a tots els nou vinguts, en fi un mon d’activitats.

LA CASA BATLLO

Mira que va fer coses meravelloses en GAUDI, com la casa Batllo, la Pedrera, El parc Guell...i moltes mes, com la Sagrada Família...si el tren d’alta velocitat no ens la tira a terra.
Jo vaig descobrir la casa Batllo quan em van portar de petit a fer una extracció de sang en un laboratori que es trobava en aquest edifici, fa molts anys...no se si va ser el dolor de la punxada, o la màgia d’aquest edifici, però sempre que passo pel Passeig de Gracia, la vista se’m va sempre a aquest edifici singular.
Per això no vaig poder resistir-me un dia de melancolia de fer-li un dibuix.

UNA NADALA PER FERROCARRILS DE LA GENERALITAT

Ferrocarrils de la Generalitat, em va encarregar una nadala, aquest va ser el resultat.

EMILIO I FORTUNATO

Dos amics, bons amics, amics d’aquests que en queden pocs, amics que gaire be van voler marxar junts.


BURETA- ZARAGOZA- ARAGO
Per molts motius tinc lligams en aquestes terres, per l’acolliment de la seva gent, especialment a Bureta, on vaig deixar una petita empremta en forma de mural o pintura rupestres dins d’una bodega, en forma de cova, on vaig passar uns moments inoblidables en companyia de l’Emilio i el seu amic Fortunato