
Ja fa molt temps que no vaig al “Tividabo”, el viatge fins el cim de la muntanya amb el funicular es (era, així ho recordo) molt divertit.
Pujar a l’avio m’encantava, i els mecanismes mòbils, les maquetes eren genials, la muntanya russa feia una mica de por, però mai passava de llarg, i tantes altres atraccions...
I sempre omnipresent el crist, a dalt l’església, observant tota Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada