dimarts, 3 de març de 2009

OSTRES COM PASSA DE APRESA EL TEMPS


Fa quatre dies mirava al cel i veia una estrella…i de sobte no la veig, serà pels núvols, o serà que ha fugit, ves a saber, potser s’amaga i no vol saber res de la resta del mon, i fa be, tal com esta tot això…ni tan sols ens podem prendre un tallat.
Ahiiiiii, aquests impostossssssss!

2 comentaris:

Sergi ha dit...

Donçs jo ahir vaig veure en el cel una estrella amb nom propi,es deia Pepe Rubianes i feia companyia a altres estrelles amb els noms de Perich,Ivá,Vázquez Montálban,Gila,Gin,Raf,Oli...aquestes no deixaran de brillar mai.

Soler ha dit...

Tens rao Sergi, les estrelles ens envolten i les recordem, a pesar de que no els hi podem dir.