dimarts, 26 de juny del 2007

1975 HAN CANVIAT ELS TEMPS....?














Sabeu que passa?

Que ara rellegint tot el que feia els anys 75 m’ha n’adono de que les coses tampoc han canviat molt mes.

L’especulació segueix existint, els rics son rics, els pobres, pobres i els explotadors, explotadors.

Però es clar que alguna cosa ha canviat, no podia ser d’una altre manera.

En aquella època en que molts de nosaltres lluitàvem contra la dictadura, estàvem molt units, i somiàvem que quan arribes la democràcia, aquestes coses canviarien.

El canvi va ser difícil, i com sempre en aquest país, hem acabat dividits, molts d’aquells que es queixaven de l’especulació, de l’explotació, dels abusos etc. Han acabat sen grans personatges de la política, dels negocis, de la banca, dominant mitjans de comunicació...etc.

I els altres, han quedat relegats a treballadors com sempre, seguin lluitant per el que mai han deixat de creure, i pensant que falsa es la gent davant de les comoditats econòmiques.

Be aquesta pagina dibuixada fa tan sols 32 anys, em dona la sensació que esta de plena actualitat.

O no?


divendres, 22 de juny del 2007


Per manifestar unes idees que no coincidien amb la gent que manava...i que va molestar a molta gent.

Be, a la fi, la cosa es sobreseia.

Desprès va venir una època molt divertida en que la censura lluitava contra les imatges de gen nua, i les editorials el que feien era distribuir les revistes abans d’hora perquè quan anessin a segrestar-les, ja s’havien venut....la picaresca.


1975 EPOCA DE MOVIMENTS



El servei militar es va acabar, i era el moment de entrar de ple dins la professió, volia ser dibuixant i per això qualsevol oportunitat era bona.

Va ser una època de fer passatemps per el DDT, el PULGARCITO, DIN DAN, TIOVIVO.

Seguia passant pagines a tinta de altres companys, això et permetia a part de guanyar uns bons calerons, millorar professionalment en el domini de la plumilla.

(Ara costa molt trobar plumilles, aquesta forma d’entintar s’ha perdut molt amb les noves tecnologies com la informàtica.)

Van néixer moltes revistes, per el moviment que reprendre les revistes de còmic, com EL COCODRILO, l’editor podia fer revistes de còmics o fer mobles, el seu únic interès era tenir molts guanys, sense importar massa el producte.

Revistes que degut a la seva qualitat no es van publicar mes que uns mesos.

“TERROR GRAFICO” Una de les revistes que utilitzaven la moda del moment va donar oportunitat a publicar a molts dels joves que començàvem. Va ser un intent valent però en pocs mitjans,

On vem tenir l’oportunitat de fer coses noves, com fer humor en revistes de por.

En el 1975 es va formar el grup BUTIFARRA, encara durava la dictadura, però en l’ambient havien aires de canvis, i el còmic era un mitja extraordinari per divulgar les idees de la gent, que a traves d’altres mitjans, eren mes controlats.

Fins que es van adonar que els hi anàvem colant molta informació, que el còmic no tan sols era per a nens petits, que fen dibuixets es podien dir moltes coses, i no tan sols per la gent menuda.

Es van tocar molts temes mentres podíem publicar la revista BUTIFARRA, però també van venir els primers problemes en forma de citacions com aquesta:

dilluns, 18 de juny del 2007

1973 EL PATUFET



Una revista que havia estat llegida pels avis, ara tornava a sortir amb ganes de ser tant important com anys enrere, però ja es diu que segones parts mai son bones.

Jo vaig entrar just uns mesos abans de que tanques la editorial, el cert es que el temps que hi vaig col·laborar va ser molt enriquidor per a mi, i era un altre pas per conèixer aquest mon del dibuix, les editorials i companys.

No penseu que al mateix temps que aconseguia publicar en el PATUFET no hi feia res mes, es clar que feia mes coses, entre d’altres complia amb el servei militar a Gavà, on vaig estar pintant al oli primer per restaurar uns antics quadres, mes tard per fer-ne de nous.

A mes de tot això, tenia un company en Del Arbol que publicava assíduament en una revista Alemanya i jo l’ajudava entintant el seu llapis.

Però tornem al PATUFET desprès d’algunes pagines soltes, se’m va ocórrer crear un personatge que fos l’antiheroi i va sortir el SUPERHOME que va passar sense pena ni gloria, va deixar de publicar-se al mateix temps que la revista.

Però encara el vaig poder vendre per una revista francesa, on van publicar les pagines que tenia.

Desprès van venir altres temps, que ja explicaré.

dissabte, 9 de juny del 2007

1970 REVISTA MITICA

El "TBO" va ser la revista que va donar nom a les revistes de historietes, va ser un sommi per algu que volia publicar tenir l'opcio de fer-ho en el TBO.

El senyor Carles Bech va ser el que em va donar aquesta oportunitat.

Humor sencill, blanc i dibuix de principiant.

dimecres, 6 de juny del 2007


1992 ...

ja fa temps d'aixo...les olimpiades a Barcelona, la ciutat revolucionada, obres, i mes obres, i epoca de progres.


Fins i tot els hereus dels Urquijo es van ficar en el mon del comic....per que?


I jo que se!!!!

Va ser una historia extranya, intensa, creativa, pero masa curta, penso que la la idea era bona....pero com algu va dir (i sino ho va dir, ho hauria de haver dit) hauria d'haber tingut continuitat.


Be, no la va tenir, pero els que ens dediquem a aixo, ja sabem que la nostre feine es efimera, que si publiques un acudit en un diari, de la gente que compra el diari, la mitat el llegeis, pero es que l'endema ja no cal....ja hem fet un altre.


La velocitat de la vida, que penses en anar al dentistes i quan surts ja t'ha fet dentadura nova.

Si aixi va començar tot, en el 1970 a la Editorial Bruguera perque els meus pares els hi va ser mes facil que als 14 anys entres a treballar en l'Editorial que en una farmacia, coses de l'epoca.

D'aquells anys tinc molts bons records, vaix coneixer molta gent, companys en aquells moments i bons profesionals en el mont de la comunicacio i les arts grafiques quan com tots van sortir a buscar una altre vida profesional.