divendres, 25 d’abril del 2008

AQUÍ S’ACABA EL CONTA


Avergonyida per l’acció, i davant de tothom agafar el gerret i el llença amb totes les seves forces al terra, on naturalment es va fer miques, demostrant així, el seu rebuig a aquell home.

Conten que en Al-Hajib, decebut, abatut per la pena i amb el cor partit, tornà al seu país, i conten que es pasava les hores i els dies parlant meravelles de la nostra costa i d’una donzella que va conèixer.

De fet, no se sap el perquè d’aquesta reacció, es diu que pot ser estaven enamorats i que per les diferencies culturals no van aconseguir el que hagués estat el seu desig.

Mai no es va casar en Al-Hajib

La donzella va caure amb una tristor molt profunda, no volen saber res de cap altre home, i es retirar a un convent, on diuen que cada 24 de juliol, a la nit es senten els seus plors desconsolats.

Ningú ha sabut mai si es el record de Al-Hajib, el motiu de les seves tristos, o que estava penedida de no haver acceptat l’almorratxa que li va oferir.

-Ostres Magí, quina historia. –respongué Narcís- així que d’aquí ve la tradició i per això cada any es celebra aquest ball, oi?

-Es clar, es fa el ball i es tira el gerret al terra, en representació d’aquesta llegenda...

...que si no es veritat, be que ho podria ser, doncs en aquells temps arribaren gent de molts llocs...

-Com ara, Emigrants!!!-va dir en Narcís-

-Com ara...

2 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

M'he posat al dia del teu bloc tot llegint el conte, m'ha encantat i clar, els dibuixos son maquissim!!!!

Petons!!!!!

Anònim ha dit...

Estic molt content de que t'hagi agradat el conte, doncs la majoria dels meus dibuixos han estat fets sobre guions de companys, especialment de L'Avi, amb el que porto treballant desde l'any 1975 i espero que seguim fent coses junts molts mes anys.