dilluns, 7 d’abril de 2008

PEL MAIG CADA DIA UN RAIG…O NO!







Que malament ho estic pesant. No se si rentar-me la cara pel mati, si netejar-me les dents com a mínim tres cops al dia com sempre ens han aconsellat, dutxar-me…tan sols un cop a la setmana, tirar de la cadena del wàter ho fem cada cinc deposicions…

Es que això de l’aigua m’està angoixant molt, penso en el pobres jugadors de golf, que tindran la gespa del seus camps eixuta, o amb els jugadors de futbol que per jugar millor necessiten la gespa ben mullada, o els parcs i jardins com els d’abans (no aquests moderns que estan plens de ferros retorçats i que fins i tot els hi donen premis de disseny) dels que necessiten aigua, o aquests que tenen un jardinet d’un munt hectàrees que si no reguen se’ls hi moriran les petúnies, o les roses, fins i tot les gardènies…quina pena.

I pot ser no ens adonem, que si l’aigua te un valor real es potser per aquells tomàquets, aquelles bledes, mongetes, cebes, espàrrecs, cols, enciams, etc i molts etc mes.
Però hi ha una altra mancança a part de l’aigua, la dels pagesos que vulguin seguir cuidar els camps.
Es clar que dependre del temps i de la terra es molt dur, i si a mes t’arriba l’especulació de la construcció, oferint-te uns bons diners per on feies tomàquets, patates i mongetes, s’hi plantin totxos i mes totxos, costa molt de seguir fent de pagès....

Be, esperem que plogui…i que tot segueixi igual, encara que mai plou a gust de tots...