dimarts, 3 de març del 2009

OSTRES COM PASSA DE APRESA EL TEMPS


Fa quatre dies mirava al cel i veia una estrella…i de sobte no la veig, serà pels núvols, o serà que ha fugit, ves a saber, potser s’amaga i no vol saber res de la resta del mon, i fa be, tal com esta tot això…ni tan sols ens podem prendre un tallat.
Ahiiiiii, aquests impostossssssss!
Publicado por en

2 comentaris:

Sergi ha dit...

Donçs jo ahir vaig veure en el cel una estrella amb nom propi,es deia Pepe Rubianes i feia companyia a altres estrelles amb els noms de Perich,Ivá,Vázquez Montálban,Gila,Gin,Raf,Oli...aquestes no deixaran de brillar mai.

3 de març del 2009, a les 8:51
Anònim ha dit...

Tens rao Sergi, les estrelles ens envolten i les recordem, a pesar de que no els hi podem dir.

4 de març del 2009, a les 0:38

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)