Quan començava amb això del dibuix, era una època molt moguda, la policia anava de gris i els mossos eren una part de la historia que mai ens havien explicat.
A prop de la plaça de Catalunya vaig haver de corre, perquè un d’aquests “grisos” venia darrera meu, sort del portal que estava ple de altre gent que fugia d’aquell atac indiscriminat, que em van fer entrar i esquivar la fúria d’aquella policia.
No m’agradaria que tornessin aquells temps.
5 comentaris:
no m'agraden ni el Juan i la Inma, i molt menys aquestes imatges que van oferir les televisions.P. :-)
Hi coses que no s'entenen, pero la vida ja ho te aixo de fer complicat el que es facil.
Benvolgut Ricard:
El que mes sorpren es que qui hi ha a la conselleria d'interior es algú que se suposa també va correr davant els grissos,i ara está donant ordres desproporcionades....aquest mon s'ha tornat boig,nchts!!!
Mira Sergi, tu ets molt jove, pero jo vaig viure el maig del 68, i et puc assegurar que en aquella epoca jo no vaig estar en la revolta de Paris.
Encara que semble que per aquella epoca tothom corria davant dels grissos i tambe estaven a les revoltes franceses...
Que hi farem, es mes sencill mentir, que se honest
Publica un comentari a l'entrada