El servei militar es va acabar, i era el moment de entrar de ple dins la professió, volia ser dibuixant i per això qualsevol oportunitat era bona.
Va ser una època de fer passatemps per el DDT, el PULGARCITO, DIN DAN, TIOVIVO.
Seguia passant pagines a tinta de altres companys, això et permetia a part de guanyar uns bons calerons, millorar professionalment en el domini de la plumilla.
(Ara costa molt trobar plumilles, aquesta forma d’entintar s’ha perdut molt amb les noves tecnologies com la informàtica.)
Van néixer moltes revistes, per el moviment que reprendre les revistes de còmic, com EL COCODRILO, l’editor podia fer revistes de còmics o fer mobles, el seu únic interès era tenir molts guanys, sense importar massa el producte.
Revistes que degut a la seva qualitat no es van publicar mes que uns mesos.
“TERROR GRAFICO” Una de les revistes que utilitzaven la moda del moment va donar oportunitat a publicar a molts dels joves que començàvem. Va ser un intent valent però en pocs mitjans,
On vem tenir l’oportunitat de fer coses noves, com fer humor en revistes de por.
En el 1975 es va formar el grup BUTIFARRA, encara durava la dictadura, però en l’ambient havien aires de canvis, i el còmic era un mitja extraordinari per divulgar les idees de la gent, que a traves d’altres mitjans, eren mes controlats.
Fins que es van adonar que els hi anàvem colant molta informació, que el còmic no tan sols era per a nens petits, que fen dibuixets es podien dir moltes coses, i no tan sols per la gent menuda.
Es van tocar molts temes mentres podíem publicar la revista BUTIFARRA, però també van venir els primers problemes en forma de citacions com aquesta:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada