dimarts, 4 de desembre de 2007

Que corri LA VEU Octubre 2007

Ja fa un temps en un centre cultural on col·laborava en un programa de radio, quan entrava per la porta em va sorprendre un munt de pedres esteses per terra.

Em vaig quedar sorprès, però al veure unes galledes plenes de brossa en un altre reco de l’entrada, vaig deduir que allò era alguna cosa, que algú li diu art.

Un que a vegades es molt simple i es fica en la gent intentant fer-se el simpàtic, dirigint-me al encarregat de cuidar l’entrada i el seu entorn li vaig dir: Òndia Manel, aquí i falta una pedra!!!

En Manel va sortir corrents del seu despatxet i va posar-se a mirar aquelles pedres esteses sobre el terra, el Manel començava a suar, el color de la seva cara va anar perdent color, fins i tot començar a tremolar...

En aquell moment el soci li va dir: no pateixis Manel que tan sols es una broma del Ricard...

En Manel va descansar, ningú havia malfet aquella obra d’art

Obra d’art?

Pot ser si, això es qüestió de gustos però a vegades ens imposen gustos que no son de tots, i per modernitat s’han d’acceptar com a bons.


Si voleu veure un altre exemple aquí teniu un camí:
http://www.quecorrilaveu.net/