SANT ESTEVE DE SESROVIRES

Que la imatge es important, em sembla que ningú ho posa en dubta, però que aquesta imatge sigui un dibuix....això ja costa mes d’entendre.

A Sant Esteve de Sesrovires ho van veure clar, i per aconsellar a la població el tractament de la brossa van utilitzar aquestes il·lustracions.

SITGES

Sitges es un lloc especial per moltes coses.

Quan vaig esta dibuixant la seva historia, com passa en altres poblacions te’n carrinyes d’un reco, com per exemple en el lloc on vas a dinar.

Aquell petit local, situat en un d’aquells carrers que baixa cap a la platja, va resultar ser molt agradable amb una decoració senzilla però al mateix temps acollidora, i en un tracta familiar, sense fer-se empalagos.

Com a tots llocs a Sitges hi ha gent eficaç i gent inepta, en aquella època vaig trobar-me uns quants d’aquests ineptes per això vaig haver d’anar moltes vegades.

Però això va servir per descobrir que la gent del carrer, en especial d’aquell restaurant al que vaig tornar un dia i un altre, i un altre... em fes veure una imatge que per altres llocs em feien veure diferent.

Al cap d’uns mesos de ser editada aquesta historia, vaig tornar en aquell petit reco, però ja no era la mateixa gent i el dinar no va ser el mateix.

Les coses canvien i ens hem d’emmotllar.

Us deixo en la portada del àlbum, que com veureu, la vaig fer doble, la imatge valia la pena

.

CALAF

Jo m’ho vaig passar molt be el temps que vaig tenir contacte amb Calaf, fen fotos als seus carrers visitant els seus establiments, per desprès dibuixar la seva historia.

I el dia de la presentació del còmic, signant exemplars a la gent que s’apropava a comprar el seu exemplar.

DEL BAUL DELS RECORDS

La idea de la revista BICHOS va ser bona, divertida, però mal portada, quan hi ha diners i poca responsabilitat, o poca capacitat, les coses acaben malament.

Així com va començar la aventura d’aquesta editorial que va contar em el suport els hereus Urquijo, que va acabar diluint-se poc a poc, com una espelma quan perd la cera.

Va servir per crear uns personatges inèdits, que no es semblaven a cap d’altre i amb guions originals, i imaginatius.

ARA BE NADAL….!

Les nadales son una tradició que cada cop desapareix em mes velocitat, ja no tenim costum d’enviar-nos una postaleta per celebrar unes festes en las que molts no hi creiem, però si que hi ha la bona intenció de canviar cap un any nou, i de desitjar bones noves als que estan al teu entorn.

Ara torna Nadal, i alguns encara enviaran les nadales per correu, altres per e-mail, alguns per sms, i pocs per telèfon…

Que ha passat en aquest costum d’enviar nadales per correu, que ara s’està perdent?

Doncs que molts dibuixants ens hem quedat sense feina.

No estic reivindicar amb aquest text que ens hi posem tots a enviar nadales convencionals, no.

De fet jo soc el primer que no ho faig.

Però el que potser no s’hauria de perdre, es el desitjar un bon any els que mes estimes, i si mes no, que sàpiguen que encara ets al seu costat i que els recordes.

EL MEU PETIT RECO

No viure a la gran orbe, però haver d’anar a treballar a la gran ciutat, significa desplaçaments mes llargs, que compenses amb la millor qualitat de vida.

Palafolls es un poble petit (que esta creixent molt, potser massa) sempre se’l ubica entre Malgrat i Blanes, no te platja, encara que esta a prop, i te un entorn diferent a la resta de pobles petits.

Tenim un pavelló d’esports dissenyat per Arata Isozaki, el mateix que va dissenya el Sant Jordi de Barcelona, també disposem de dos camps de futbol amb gespa, estem be de zones verdes, i el nivell d’activitats culturals es molt important.

Tenim un bon grup de Gospel, una gran tradició de patinatge.

Ara correm el perill de anar perden aquells terrenys de conreu de tota la vida, que poc a poc es van venent amb la conformitat de l’Ajuntament...esperem que sàpiguen controlar-ho i no perdem les millor qualitats del nostre poble.

EL CALAIX DELS DIBUIXOS

Quan estic avorrit i no se que fer, dibuixo, dibuixo coses, que molts cops acaben a la paperera i que d’altres queden arraconades en un calaix compartint veïns que no han vist la llum o d’altres que ja han tret el cap per alguna publicació.

A vegades imagino com podria ser una conversa entre aquests originals dins del seu reco.

-Hola, a on has sortit tu?

-No a mi no m’han publicat, el Soler tan sols s’ha deixat anar i quan a acabat de fer-me, m’ha posat aquí amb vosaltres, i vosaltres a on heu estat publicats?

-Oh, jo vaig sortir a la revista del Maresme “que corri LA VEU”

-Jo soc el personatge que va crear per a la historia de Martorell, ja m’he fet gran, però he tingut una vida intensa.

-Jo vaig volar damunt una gavina per explicar la historia de Palamós

-A mi em fa sortir en les tires de la revista Plaça de la vila, de Tiana, i tu no sortiràs publicat en lloc?

-No ho se...de moment esperaré aquí...fins que arribi la meva oportunitat.

LES TRADICIONS CATALANES

La Generalitat de Catalunya, desprès de publicar la Historia de Palamós, ens va cridar per col·laborar en la revista Vols conèixer Catalunya? que edita o editava el departament de Benestar Social de la Generalitat.

Era els voltants del 1991.

L’abril de 1992, quan ja s’havien publicat algunes tradicions en forma de còmic en la revista Vols Conèixer Catalunya? Es va fer una recopilació de sis d’aquestes tradicions i es va editar en forma de llibre de còmic.

Ara va be comentar-ho per recordar que això del HALLOWEEN es una costum molt respectable, però no es la nostra, nosaltres hem fet sempre LA CASTANYADA i espero seguir celebrant-la.

EL MARAVELLOS MON DE LA RADIO

Jo soc un “radio-adicte”, des de que en llevo pel mati que ja vaig amunt i a vall de la casa amb el meu petit transistor, i així la resta del dia, ja sigui en el cotxe o amb els auriculars i connectat al mòbil.

Per això fa molts anys que junt amb L’Avi en el que compartim la afició per la radio, un dia decidirem fer una exposició de la gent que treballa darrera un micròfon i que no sabem com es el seu rostre.

Ens adreçarem a totes les emissores de Barcelona per demanar fotografies per fer-les la caricatura i al arribar a la cadena Ser, ens van proposar de fer la historia de la Radio.

La proposta era bona i el repta important, per això diguerem que si.

Aquesta es la portada, que es va editar en català i castellà, l’any 1989, el novembre, coincidint en els premis Ondes.