UN CONTE

Per acabar aquest any estrany i difícil, un dibuixet amable.

BON 2009 PER A TOTHOM!!!!

PALAFOLLS

Que corri la veu!

COLORS

CALLDETENES

UNA PARTICIPACIO

Des de Romania em va arribar aquest diploma com agraïment per la col·laboració

MI CARRO .......

Ja se que fa temps que no he posat res, son coses que passen, torno a mostrar-vos algunes de les coses que vaig fer que estic fent i les que faré vindran mes tard…

II ENCUENTRO INTERNACIONAL DE HUMOR GRAFICO DE GRANANDA

Granada no deixeu de visitarla

COM PASSA DE APRESSA EL TEMPS!!!

Fa tan sols uns dies que vaig celebrar el estar un any en aquesta blog i gairebé en passa un altra….

Be espero se mes formal i anar posant mes cosetes de les que vaig fent i que em be molt de gust que les pugueu veure.

TEMPS ERA TEMPS

Ja ha passat un any i jo sense adonar-me, aquesta pagina blog fa un any que funciona, volia fer un post recordant com va sorgir fer una blog, però ja ho veieu, s’ha passat la data.

Tan si val

A vegades les millors celebracions son les que es fan prenent un tallat en qualsevol moment i en qualsevol lloc, això si, sempre ben acompanyat.

A VOLAAAAAAAAAAR!

Si algú segueix aquesta blog, veurà que no tinc un estil definit, que faig de tot, en millors o pitjors resultats.

Ja m’agradaria tenir un estil mes definit, però sabeu que?

Que ja m’està be, al cap i a la fi m’he he adonat que estic fent el que em ve d’agust.

Així doncs os deixo amb aquests avions fets fa deu anys…no els avions, sinó el dibuix.

EL GALLINERO DE LA HISTORIA

Publicado en EL PAPUS...antes de cerrar

BLANES

A Blanes fan una festa disfressats de romans, i fins i tot l’alcalde es vesteix apropiadament per la festa.
Que corri LA VEU, la revista del alt Maresme va publicar aquest dibuix.

EL JUDO A PALAFOLLS

Acudit fet per la revista Que corri LA VEU.

A Palafolls ja fa temps que tenen problemes amb el judo, perquè encara que es fan moltes coses per sortir als diaris…les coses mes indispensables, a vegades s’obliden.

CIVISME

A la nostra ciutat presumim de moltes coses que fan i ens sentim orgullosos, però a vegades, darrerament mes sovint, hi ha coses que fa que sentim vergonya de les actuacions del municipi.

Si hi han espais per la carrega i descarrega reservats per que els camions, camionetes i cotxes de repartiment tinguin un lloc on poder fer la seva feina, per que els camions que serveixen a grans supermercats no tenen en conte aquestes zones i s’aturen davant obstruint un carril de circulació?

Per que hi ha dispensa a segons quins cotxes a que aparquin damunt la vorera, de la seva botiga, o els deixin en doble fila m’entres fan la seva feina a la oficina?

Ens recomanen que agafem el transport públic…i jo em pregunto quin? Perquè els autobusos van com volen, això si, et pots informa a través dels panells que generalment no funcionen, o enviant un missatge perquè et responguin quan arribarà el teu bus….JA! JA! JA!

Si voleu comprovar la regularitat del bus, veniu a buscar la línea nº 75…va a la zona universitària, quan va, perquè hi ha dies que es salten un horari, o venen amb mes de trenta minuts de retard….

I ja per acabar voldria parlar de la neteja, som uns marrans, en general si la ciutat esta bruta ens hauríem de sentir culpables tots una mica…

PERÒ, QUI NETEJA?

De tant en tant passen recollint brossa, i si hi ha deixalles de gran volum, qui ha de informar que hi son? Qui ha de venir a buscar-les?

Fins que no fem un esforç perquè això rutlli, no anirem be.

TONI ROCA

Un dibuixet fer per un gran dibuixant, que va decidir deixar de dibuixar per dedicar-se al mon televisiu.

Una llàstima Toni!!

UNA DE MONSTRES

No tots els monstres son iguals, hi ha que fins i tot es fan simpàtics, però també hi ha de molt dolents, de sàdics, dels que fan fàstic etc.

Encara que per a mi els pitjors, son aquests que passen com a personals normals i son tot això i mes.

SENSE PARAULES

VIGILEU LA PLUJA...

PRUDENCI BERTRANA

Quan els cines començaven a tenir veu, no hi havia televisió, ni molt menys ordinadors, la radio era la veu i la imatge les revistes, els linotipistes s’encarregaven del text, que es combinaven amb fotografies.

En aquell temps hi havien moltes revistes, que eren el mitja d’informació visual.

I es clar, les critiques també arribaven a través del paper imprès.

UNA EMPRESA MES!!!

www.quecorrilaveu.net


Una empresa mes que fa fallida, desprès de tants anys…

Si, tots els beneficis, que ens deien havien aconseguit les empreses, quan els temps eren millors, ara han desaparegut.

No he entès mai, que quan una empresa que fa una previsió de beneficis per a final d’any, si no arriba a aquestes previsions, tingui perdudes…

Jo pensava que tenir perdudes era no arribar a final de mes.

Què passa amb els beneficis recaptats durant els bons temps?

Per que no es guarden per quan les vendes no van tan be?

Que desapareixen?