CIVISME

A la nostra ciutat presumim de moltes coses que fan i ens sentim orgullosos, però a vegades, darrerament mes sovint, hi ha coses que fa que sentim vergonya de les actuacions del municipi.

Si hi han espais per la carrega i descarrega reservats per que els camions, camionetes i cotxes de repartiment tinguin un lloc on poder fer la seva feina, per que els camions que serveixen a grans supermercats no tenen en conte aquestes zones i s’aturen davant obstruint un carril de circulació?

Per que hi ha dispensa a segons quins cotxes a que aparquin damunt la vorera, de la seva botiga, o els deixin en doble fila m’entres fan la seva feina a la oficina?

Ens recomanen que agafem el transport públic…i jo em pregunto quin? Perquè els autobusos van com volen, això si, et pots informa a través dels panells que generalment no funcionen, o enviant un missatge perquè et responguin quan arribarà el teu bus….JA! JA! JA!

Si voleu comprovar la regularitat del bus, veniu a buscar la línea nº 75…va a la zona universitària, quan va, perquè hi ha dies que es salten un horari, o venen amb mes de trenta minuts de retard….

I ja per acabar voldria parlar de la neteja, som uns marrans, en general si la ciutat esta bruta ens hauríem de sentir culpables tots una mica…

PERÒ, QUI NETEJA?

De tant en tant passen recollint brossa, i si hi ha deixalles de gran volum, qui ha de informar que hi son? Qui ha de venir a buscar-les?

Fins que no fem un esforç perquè això rutlli, no anirem be.

TONI ROCA

Un dibuixet fer per un gran dibuixant, que va decidir deixar de dibuixar per dedicar-se al mon televisiu.

Una llàstima Toni!!

UNA DE MONSTRES

No tots els monstres son iguals, hi ha que fins i tot es fan simpàtics, però també hi ha de molt dolents, de sàdics, dels que fan fàstic etc.

Encara que per a mi els pitjors, son aquests que passen com a personals normals i son tot això i mes.

SENSE PARAULES

VIGILEU LA PLUJA...

PRUDENCI BERTRANA

Quan els cines començaven a tenir veu, no hi havia televisió, ni molt menys ordinadors, la radio era la veu i la imatge les revistes, els linotipistes s’encarregaven del text, que es combinaven amb fotografies.

En aquell temps hi havien moltes revistes, que eren el mitja d’informació visual.

I es clar, les critiques també arribaven a través del paper imprès.

UNA EMPRESA MES!!!

www.quecorrilaveu.net


Una empresa mes que fa fallida, desprès de tants anys…

Si, tots els beneficis, que ens deien havien aconseguit les empreses, quan els temps eren millors, ara han desaparegut.

No he entès mai, que quan una empresa que fa una previsió de beneficis per a final d’any, si no arriba a aquestes previsions, tingui perdudes…

Jo pensava que tenir perdudes era no arribar a final de mes.

Què passa amb els beneficis recaptats durant els bons temps?

Per que no es guarden per quan les vendes no van tan be?

Que desapareixen?

SORPRESES

A través d’uns dibuixos publicats en una pagina web de Romania, uns afeccionats al mon del dibuix s’han dirigit per que els hi envies un dibuix d’un porc, la Ulrich es afeccionada a col·leccionar porcs i en Hans es un entusiasta del mon del còmic.

Aquest es l’original que els he enviat.

El curiós d’aquesta historia es que L’Ulrich i el Hans no tan sols m’han enviat una carta molt amable sinó que a mes han enviat un sobre escrita la adreça on s’ha d’enviar, perquè pugui enviar el meu dibuix en el full de paper que també adjunten, i a mes envien UN DÓLAR per el segell.

Gracies Ulrich i Hans

PERPLEXITAT

No deixeu de passar a fer una ullada per aquesta pagina
http://www.elwebnegre.com
Segur que us ho passareu be!!!!

JOAN MANEL SERRAT

Aquesta vinyeta esta extreta de la historia de la Radio feta per la cadena SER l’any 1989

PASSATEMPS

En aquesta professió, com en moltes altres, s’ha de fer de tot, una revista de passatemps eròtics es un exemple, ja fa un temps que es va editar en un especial de la revista EL CUERVO, però si os ve de gust, podeu passar una estoneta entretinguts.

MUSEU NACIONAL DA IMPRENSA

Aquesta es la il·lustració que vaig enviar al concurs de còmic organitzat pel MUSEU NACIONAL DA IMPRENSA, ubicat a Porto (Portugal)

LES VACANCES D’ESTIU

A l’estiu, a part de calor. Hi ha moltes coses mes.

L’activitat quotidiana disminueix, fins hi tot hi ha llocs que s’atura del tot.

La gent es desplaça a diferents poblacions per passar aquest període, apareixen visitants d’altres països, els vespres es visiten mes les terrasses….

…tot esperant que arribi de nou una temporada mes de treball, però això es una altra cosa.

LA CRISI

Estem en crisi, ara ja ho diu fins i tot el Zapatero…i que?

En que canvia la situació personal del que acaben d’acomiadar de la feina perquè han disminuït els beneficis, o l’home o dona que a prop dels 60 li ha tocat la regulació de treball i esta clar, li han concedit dos anys d’atur i una jubilació anticipada, o la de treballadors de petites empreses que depenen de les grans i s’han vist (en el millor dels casos) amb una rebaixa de la feina, el que representa menys ingressos.

I de retruc, tots aquests afectats, que son els que compren als supermercats del barri o a la tenda de tota la vida que encara resisteix, han passat a comprar tan sols el que realment necessiten.
Si s’han de canviar les cortines, el dormitori, el cotxe…això ja ho faran quan vinguin temps millors.

El que porta la crisi es que el treballador s’empobreix i les grans empreses demanen tota mena d’ajuts perquè els seus resultats no arriben als beneficis que havien calculat per aquest any.

Qui se’n recorda dels anys que hem passat on cada dia es pujava el preu perquè l’economia anava be?
Qui se’n recorda dels molts i molts beneficis obtinguts durant aquests anys?

Per cert…qui sap on estan aquests beneficis? Ara anirien molt be per apaivagar la crisi.

Si algú els troba aviseu-me!!!!

QUI GUANYA DE VERITAT?

Sembla que per fi ja s’ha dictaminat si el Mesi ha de jugar amb la selecció Argentina o amb el Barça.

Però com en altres ocasions aquesta decisió es fa deshores, perquè el jugador ja hi es a Beijing, a mes ja s’ha fet la il·lusió de competir en unes olimpíades, que possiblement seran les ultimes, doncs no crec que tingui una altre oportunitat per fer-ho.

Be ara sols queda esperar de que no es lesioni, i que el Barça passi l’eliminatòria de la prèvia per la Champion League.

JO PAGO MOLT...I TU?

Veu sentit alguna cosa semblant, quan ens van dir, des de el govern que érem dels mes solidaris d’Espanya?
No us heu sentit molt emprenyats de haver d’aguantar comentaris i comentaris de garrepes i d’aprofitats, o llegir articles similars a la premsa o programes de radio fent el mateix?
Potser ser bo que totes aquestes veus, no callessin ara, i demanessin perdo, per parlar sense cap base de criteri.

JOAQUIM RUYRA

Publicat a la revista Que corri LA VEU (www.quecorrilaveu.net)

INDEFENSIÓ

No se per que, però quan veig una grua carregen un cotxe mal aparcat en una zona de carrega i descarrega, fent giravolts per esquivar a un altre que aparcat en doble fila, destorbant la circulació d’un carril, em sento indefens.
Quan circulant per aquests carrers veus passa un cotxe de la Guardia Urbana conduint incomplint el reglament, sense anar d’urgència, em sento indefens.
I molt mes indefens si el conductor va xerrant per el Mobil.
A vegades l’actuació dels agents, sembla mes una pel·lícula del Oest, on la “xul·laria” impera, i l’uniforme els fa Super herois, als que la teva replica o protesta no te lloc al raonament, en aquells moments…també em sento indefens.

AI! L’ESTIMAT PETROLI!

Qui ens ho anava a dir, fa uns anys, quan es venien els cotxes en motors diesels, perquè el preu d’aquesta benzina era mes econòmica que la gasolina sense plom, arribaríem a tenir els preus igualats, i no a la baixa, sinó pels núvols.
El que no es just es que ens puguin fer anar com volen, tan sols perquè uns han nascut en una flor al cul i els altres els hi ha caigut el jerro de les flors al damunt.
Be esperem que la cosa quedi aquí, i no inventin mes guerres per aconseguir tan sols mimbà la població

SOLO DE VEZ EN CUANDO...

Com diu en Serrat en una de les seves cançons: "Solo de vez en cuando..." doncs que de tant en tant em dona per fer aixo.

Deu ser cosa de la calor...